Des de que va ser dictada, la Sentencia del Tribunal Suprem de 9 de maig de 2013, ha tingut un gran ressò, així com una important transcendència mediàtica, doncs ha declarat nul•les les clàusules sòl, que han estat fixades en la majoria d’hipoteques durant els últims anys.

La clàusula sòl es tracta d’una clàusula que es fixa en hipoteques a interès variable, i estableix que, amb independència de la variació del tipus d’interès que es pren com a referència, l’interès mai podrà ser inferior al tipus mínim pactat. Aquest tipus de clàusula acostuma a anar acompanyada d’una altra clàusula que estableix que l’interès no podrà superar el tipus màxim pactat (clàusula sostre).

L’esmentada sentencia no declara nul•les totes les clàusules sòl, sinó només les que no reuneixen uns requisits mínims de transparència i siguin abusives.

Es considera que no reuneixin els requisits mínims de transparència quan:

-Es crea l’aparença d’un contracte de préstec a interès variable en el que les oscil•lacions a la baixa del tipus d’interès de referència repercuteixen en una disminució del preu del diner.

-Falta informació suficientment clara de que la clàusula sòl es un element definitori de l’objecte principal del contracte.

-Es crea l’aparença de que el sòl té com a contraprestació la filiació d’un sostre.

-S’ubica la clàusula sòl entre una gran quantitat de dades entre les que queda emmascarada i dilueix l’atenció del consumidor.

-Hi ha una absència de simulacions d’escenaris diversos de comportament del tipus d’interès en el moment de contractar, de forma que el consumidor no està informat del comportament previsible de l’índex de referència a curt termini.

-No existeix un advertiment previ, clar i comprensible sobre el cost comparatiu amb altres préstecs de la pròpia entitat.

Ara bé, aquesta sentència indica que la falta de transparència no suposa necessàriament que les clàusules siguin abusives, fet que s’ha de tenir en consideració, doncs si no son abusives no es declararan nul•les. Així mateix la Sentència declara que perquè les clàusules es puguin considerar abusives, han de concórrer tres requisits:

a) Que es tracti de condicions generals predisposades a incloure’s en una pluralitat de contractes, sense negociar-se de forma individualitzada.

b) Que causin un desequilibri important entre drets i obligacions derivats del contracte en contra de les exigències de la bona fe.

c) Que aquest desequilibri perjudiqui al consumidor.

Per tant, si sospita que la clàusula sòl establerta en la seva hipoteca és nul•la, no deixi d’acudir al nostre despatx per tal d’analitzar si compleix tots els requisits necessaris i en cas afirmatiu, negociarem amb la seva entitat bancària la seva eliminació, doncs la quota de la seva hipoteca quedarà reduïda considerablement.

Miriam Rodríguez Manyà
Advocada